Del Camp a la pantalla

Conjunt de fulls escrits posats en l’ordre en què han d’ésser llegits, especialment reproducció impresa d’una obra en fulls de paper reunits per plecs formant un tot (DIEC). Aquesta és la definició de llibre que, fins fa pocs anys, qualsevol lector hauria pogut oferir-nos. Avui, aquest mateix lector té la possibilitat de canviar els fulls per una pantalla i la impressió en paper per la tinta digital.

L’arribada dels e-readers, a un mercat del llibre instal·lat en una crisi permanent i que no acabava de trobar una línea evolutiva clara, va provocar que una part del sector intentés frenar l’avenç i la normalització d’aquest nou sistema de lectura. El precedent de les descàrregues lliures de música a internet i el descens dels beneficis per a la indústria discogràfica pesaven i acabaven plantejant similituds amb un possible futur del llibre a la xarxa.

El gran catàleg universal
Poder descarregar-se qualsevol llibre gratuïtament. Fer d'internet una biblioteca global online on el catàleg fos obert a qualsevol persona amb un punt de connexió a la Xarxa. Tenir la possibilitat, a més, de deslligar-se de la difícil lectura de pantalla d'ordinador i practicar-la sobre un dispositiu digital portàtil. Abans que els reproductors d'mp3 es popularitzessin, l'accés a material musical a través de software lliure era possible però incòmode: la velocitat de descàrrega era lenta, la música limitada i el seu ús vinculat a l'ordinador.

Quan l'aparell es va difondre, la situació demanava una reconfiguració del negoci discogràfic. Ara, alguns músics comencen a fer un ús divergent de la xarxa i han decidit prescindir de les cases de discos per a eliminar intermediaris i apropar-se a una situació de mercat difícilment reversible. El conte del llibre electrònic i la literatura lliure semblava tenir, doncs, un final més que predicible i tots els editors veien molt clar que el desenllaç no vendria massa.

Amb l'e-reader al mercat i en previsió del seu avanç i popularització, algunes editorials van impulsar projectes de venda de llibres electrònics online. S'intentava, així, acotar el negoci, oferir un producte de pagament abans que el free download ens eduqués, també aquí, en l'amor a la cultura gratuïta. Es pretenia, d'altra banda, intentar reconfigurar un món editorial que, com el discogràfic, no volia esdevenir prescindible.

Literatura local online

Des de l’àmbit local, les editorials Angle, Bromera i Cossetània van unir forces per impulsar una xarxa d’editors independents destinada a la comercialització online d'e-books. A punt de celebrar el seu segon aniversari, Edi.cat s’ha consolidat com un projecte de literatura digital i agrupa, a hores d’ara, un total de 25 segells. A més de publicar les seves edicions en paper, aquests inclouen una part dels seus fons al catàleg de la xarxa. Entrant al web, el lector pot seleccionar el format del llibre digital i obtenir-lo, al mateix moment i a un preu inferior al que es trobaria a una llibreria, directament a la pantalla.

Edi.cat és un aparador per a la literatura catalana i, també, per als escriptors del Camp de Tarragona. Amb Cossetània, les obres d’autors com Rosa Pagès o Miquel Esteve poden ja descarregar-se des d’aquesta plataforma a l’e-reader, a qualsevol punt geogràfic amb una connexió a internet. La indústria catalana del llibre es posiciona, així, des d’un nucli local com una de les pioneres en col·locar les lletres a la xarxa tot cercant una alternativa de futur per al llibre.

Ara que floreixen portals d'edició de llibre en xarxa, que l'accesibilitat de plataformes com blogger o wordpress han obert finestres a la literatura escrïta per a ser directament volcada a internet, i que webs com Free e-books es ofereixen gratuitament, costa potser trobar-li el sentit a una iniciativa com l'editorial digital. Tanmateix, el seu poder es multiplica quan la que es comercialitza és la literatura local. A l'usuari no li resultarà gens costós trobar a internet l'obra de Shakespeare o d'Homer, perquè són obres universals i populars, que molts lectors hauran pujat a la xarxa i el control dels drets dels quals serà molt difícil. Però trobar l'últim recull poètic de Montserrat Abelló acabarà esdevenint un propòsit impossible.

Així, iniciatives com la d'Edi.cat permeten obtenir en digital un llibre que no hauria estat a disposició de l'usuari per cap altra via. Ofereixen un producte cultural de pagament que no podríem haver obtingut gratuïtament. De moment.