La llengua catalana és present al pla d’estudis de més de sis universitats arreu de l’Estat espanyol
Aquesta setmana, el diari Ideal, en la seva edició de granada, publicava que la Universidad de Garanada esdevenia l’únic centre d’estudis superior andalús en oferir als seus alumnes la possibilitat de matricular-se a l’assignatura de “Literatura i llengua catalana”. De fet, aquesta opció no hauria d’haver estat notícia, ja que la matèria figura al seu pla d’estudis des dels anys seixanta.
Allò que sí que és noticiable és el canvi que, segons afirma la publicació, s’ha produït en els motius que empenyen els seus alumnes a prendre part d’aquestes classes. Als seus inicis, els gruix dels estudiants que volien aprendre català provenien de famílies que havien viscut una temporada a Catalunya i tornaven a Andalusia, i la finalitat d’aquest aprenentatge era mantenir les relaciones iniciades durant la seva estada o bé continuar unes lliçons que ja havien començat per tal d’acabar dominant una llengua que ja coneixien en part.
Per què estudiar català?
Actualment, com afirma la professora del curs, el català es presenta com una eina que obre fronteres laborals. Molts dels qui aprenen català des de Granada, manifesten que ho fan perquè qualsevol feina a Catalunya es porta a terme millor tenint aquest coneixement. Quan arribin aquí, llavors, i busquin un lloc de treball, gaudiran del coneixement de l’idioma i podran desenvolupar amb garanties la seva tasca.
La Universidad de Granada permet als seus alumnes examinar-se per obtenir els certificats homologats del català. Tanmateix, aquest no és l’únic centre a Espanya on es pot estudiar la llengua catalana. Sis universitats, més altres dues que pertanyen a la xarxa universitària d’estudis catalans a l’exterior, imparteixen classes de català, generalment als estudis de filologia però també obertes a tot aquell que en vulgui aprendre.
El català sobre el mapa espanyol
La seva dispersió en el mapa, però, no acaba de recolzar la idea que tothom qui estudiï català ho faci amb la finalitat d’obtenir un lloc de treball a Catalunya. Saragossa, Vitòria, Oviedo, Salamanca i Múrcia són aquestes altres cinc universitats (els dos centres que formen part de la xarxa són a Madrid). Si ampliem el mapa cap a Europa i, també, cap a la resta del món, els punts d’estudi de la llengua catalana continuen multiplicant-se.
Si la oferta es manté, de fet, deu ser perquè té cert èxit. Això fa palès que, com tot a la vida, la qüestió del rebuig del català per part de la resta de l’Estat (del català i també dels catalans) és molt relativa. Davant tots els casos que coneixem, i que també hi són presents, una mostra d’interès cap a aquesta cultura.
Aquesta setmana, el diari Ideal, en la seva edició de granada, publicava que la Universidad de Garanada esdevenia l’únic centre d’estudis superior andalús en oferir als seus alumnes la possibilitat de matricular-se a l’assignatura de “Literatura i llengua catalana”. De fet, aquesta opció no hauria d’haver estat notícia, ja que la matèria figura al seu pla d’estudis des dels anys seixanta.Allò que sí que és noticiable és el canvi que, segons afirma la publicació, s’ha produït en els motius que empenyen els seus alumnes a prendre part d’aquestes classes. Als seus inicis, els gruix dels estudiants que volien aprendre català provenien de famílies que havien viscut una temporada a Catalunya i tornaven a Andalusia, i la finalitat d’aquest aprenentatge era mantenir les relaciones iniciades durant la seva estada o bé continuar unes lliçons que ja havien començat per tal d’acabar dominant una llengua que ja coneixien en part.
Per què estudiar català?
Actualment, com afirma la professora del curs, el català es presenta com una eina que obre fronteres laborals. Molts dels qui aprenen català des de Granada, manifesten que ho fan perquè qualsevol feina a Catalunya es porta a terme millor tenint aquest coneixement. Quan arribin aquí, llavors, i busquin un lloc de treball, gaudiran del coneixement de l’idioma i podran desenvolupar amb garanties la seva tasca.
La Universidad de Granada permet als seus alumnes examinar-se per obtenir els certificats homologats del català. Tanmateix, aquest no és l’únic centre a Espanya on es pot estudiar la llengua catalana. Sis universitats, més altres dues que pertanyen a la xarxa universitària d’estudis catalans a l’exterior, imparteixen classes de català, generalment als estudis de filologia però també obertes a tot aquell que en vulgui aprendre.
El català sobre el mapa espanyol
La seva dispersió en el mapa, però, no acaba de recolzar la idea que tothom qui estudiï català ho faci amb la finalitat d’obtenir un lloc de treball a Catalunya. Saragossa, Vitòria, Oviedo, Salamanca i Múrcia són aquestes altres cinc universitats (els dos centres que formen part de la xarxa són a Madrid). Si ampliem el mapa cap a Europa i, també, cap a la resta del món, els punts d’estudi de la llengua catalana continuen multiplicant-se.
Si la oferta es manté, de fet, deu ser perquè té cert èxit. Això fa palès que, com tot a la vida, la qüestió del rebuig del català per part de la resta de l’Estat (del català i també dels catalans) és molt relativa. Davant tots els casos que coneixem, i que també hi són presents, una mostra d’interès cap a aquesta cultura.
No hay comentarios:
Publicar un comentario