Prestatgeries a la jungla

Tarragona ja té la seva zona d'intercanvi dins el projecte Bookcrossing : llegeix-lo, registra'l, allibera'l

Surten a buscar un títol que els atrau o simplement una lectura viatgera. Intenten arribar-hi abans que ningú. Observen, tomben, repassen cada racó. I quan el troben se’l fan seu una estona i el gaudeixen fins que esgoten les pàgines i el deixen anar, de nou, allà on algú observarà, tombarà i repassarà els racons fins trobar-lo. Són els caçadors de llibres i han obert la veda a Tarragona.

Tarragona compta ja a amb un espai oficial d’intercanvi de Bookcrossing establert al Punt d’Informació Jove, a l’antiga Facultat de Lletres. Allà, tothom qui vulgui por apropar-se i triar un llibre (en català, castellà o anglès), llegir-lo i tornar a iniciar el procés. Amb la seva instal•lació, el Bookcrossing ha crescut exponencialment i, al tancament d’aquest article, compta ja amb 70 articles disponibles.

Fa anys que el sistema Bookcrossing funciona arreu del món com un sistema curiós d’intercanvi internacional de llibres, i està cridant els llibres a deixar biblioteques i prestatgeries per prendre els carrers. Ja ningú no oblida els llibres a l’autobús o la cafeteria, estan fent Bookcrossing. És tan senzill com triar el llibre que es vol compartir, etiquetar-lo amb un número de sèrie, registrar-lo a la web i deixar-lo a qualsevol punt de la ciutat on un caçador, o potser qualsevol persona que conegui o no el programa, el trobarà i continuarà la cadena. Als seus inicis, l’objectiu del projecte consistia a empènyer cada llibre a fer la volta al món per tornar, al final, a mans del seu propietari.


Parla Bookcrossing
El Bookcrossing compta amb un vocabulari propi que descriu els passos a seguir en aquest joc literari. Així, els caçadors a Tarragona no hauran ja d’”alliberar” els seus llibres a la “jungla”, tal i com el moviment venia fent als darrers temps, sinó que troba un punt definit i controlat on es garanteix que el llibre no es perdi, al menys, fins arribar a mans del seu pròxim lector. De fet, cada vegada que passa per mans d’un d’aquests, el llibre va guanyant valor afegit i transgredeix els límits de l’edició en paper. Cada lector pot afegir un comentari, una història o una anotació sobre la seva relació amb el llibre a la web del projecte.

Allò imprescindible per a que l’engranatge del Bookcrossing continuï en marxa és introduir les dades de reconeixement a internet tan bon punt sigui recollit. Al moment en què el llibre surt del punt i això no és comunicat a través de les seves dades personals a la pàgina web, es perd i segurament no torni a ser localitzat. Quedar-se amb el llibre, llançar-lo o arrencar-li l’etiqueta són les accions que provoquen, sovint, que es perdi la pista de les lectures.

Tot i no disposar d’aquest punt d’intercanvi, el Bookcrossing va sorgir a Tarragona tan bon punt el moviment es va començar a popularitzar a Europa i, tot i que amb una activitat mínima, ha aconseguit mantenir-se fins que el Punt d’Informació Jove ha pogut consolidar-lo. En absència d’aquesta entitat, bancs, places, hotels i cafeteries formaven part d’aquesta “jungla” on vivia la literatura del Bookcrossing aquí.

Golejada literària

La literatura sobre futbol esdevé una garantia d’èxit per a les cases de llibres locals i està present als seus catàlegs de Nadal

No corren bons temps per a una indústria llibretera que cada cop té més amenaces i menys ganes de prendre partit i renovar-se. No es troben sortides a unes mancances ja habituals que, a força de tanta predicació, acabaran algun dia enfonsant el seu propi negoci dins aquesta voràgine de canvis que no està sabent digerir. Mentre arriba (o no) la fi del llibre en paper, de les llibreries, de les biblioteques físiques, l’apocalipsi o tot plegat (com alguns vaticinen arran l’empenta de Google Books), les editorials preparen ja les campanyes de Nadal per acabar d’exprimir en aquest mes daurat als lectors habituals o potser als indecisos.

Enguany, però, i en aquesta mitja part perpètua que travessen les lletres (ja hem parlat en posts anteriors sobre l’entestament general a la reedició de clàssics i la poca atenció que es dispensa als escriptors novells o bé a qualsevol autor que encara visqui), sembla ser que els Reis no agafaran al negoci del llibre fora de joc.

Pa i futbol
És el moment de l’entreteniment, de la diversió i la distracció que ens permeti oblidar, durant noranta minuts, que tenim factures per pagar o que demà la jornada serà de deu hores. És l’època de la literatura del futbol. Amb un Barça exultant i un Guardiola que ben bé podria acabar presidint l’altar de les esglésies catalanes, l’esport amb més seguiment a aquestes terres rep la literatura amb les dues mans obertes. Amb les dues mans.

De fet, la imatge de l’entrenador del Futbol Club Barcelona ja fa temps que ocupa els prestatges de les llibreries catalanes, cortesia d’una de les editorials més importants del Camp de Tarragona. Escoltant Guardiola (llegeix-ne un fragment en pdf), publicat per Cossetània tot just l’any passat, corre ja per la seva quarta edició, i pujant. Un dels originals més venuts de la casa de llibres que, de ben segur, seguirà la ratxa del seu protagonista en el recompte de beneficis del gener.

A la seva contra podem llegir un fragment de la sinopsi: “Pep Guardiola és un seductor. Però no és dels que perd el temps presumint, sinó convencent. Amb fets: ha convençut tothom en la seva primera temporada a la banqueta del primer equip del Barça: copa, lliga i Champions”. Vet aquí que el llibre haurà captivat també, amb aquestes dues línies, al seguidor del Barça, al fan de Guardiola i al aficionat al futbol en general. Partit sentenciat en el primer temps i guanya Cossetània.

Però l’última novetat editorial local quant a l’esport rei ve de la mà de Johan Cruyff amb Escoltant Cruyff (llegeix-ne les primeres pàgines en pdf), en la mateixa línia de l’actual entrenador del que també va ser el seu equip. En aquest cas, faltaria mes, ens el presenten: “Amb els seus errors ha empobrit dos idiomes, l’holandès i l’espanyol, però també els ha enriquit amb les seves genialitats”. Senyores, senyors, no ens mereixem res menys que aquest llibre amb les 150 millors frases del mister que promet, més que cap altre, tardes, matins i nits de diversió sense fi.

Un filó comercial que no es vol desaprofitar
Potser molts no ho creien, però el fet que un llibre sobre futbol és reimprimeixi quatre cops, en el moment que vivim, diu molt sobre un sector de lectors que, potser, no és tan ben considerat com el que es dedica als autors de la generació beat o els seguidor d’aquests clàssics tan de moda. I potser també sigui cert que estem deixant en certa mesura de banda la cultura per donar pas a una literatura purament de l’oci.

La qüestió és discernir fins a quin punt això és criticable o com és de necessari deixar respirar (per allà on vulgui o on pugui) el món editorial. De qualsevol manera, les dades sobre la taula demostren que aquest suposa un filó comercial que alguns no troben convenient desaprofitar.

El Nàstic cau de les prestatgeries
Sembla ser, doncs, que el futbol, i més concretament el Barça, representa un pou d’on treure l’aigua fresca que el llibre necessita per anar fent camí mentre reflexiona sobre el seu destí. I potser aquest sigui el principi d’un període més dedicat al llibre de la curiositat i l’entreteniment. Esperem doncs, que no s’assequi abans d’hora.

No convé tancar l’article sense parlar de l’aposta esportiva de l’altra editorial destacada del Camp. Arola ens proposa, amb menys èxit però una dosi de coratge admirable, el llibre Nàstic, de la A a la Z (llegeix-ne la sinòpsi), que porta gairebé un any al mercat i que, suposem, havia de ser una de les seves cartes fortes... Un repàs als darrers resultats de l’equip tarragoní han de justificar, forçosament i sense escletxes, l’absència d’aquest títol a la llista dels més venuts. Des d’aquí, ens comprometem seriosament a la ressenya d’un hipotètic Escoltant Oliva. Valents!

Més informació:
Vídeo sobre la presentació del llibre Escoltant Cruyff
Article sobre la presentació del llibre Nàstic, de la A a la Z

Català amb accent andalús

La llengua catalana és present al pla d’estudis de més de sis universitats arreu de l’Estat espanyol

Aquesta setmana, el diari Ideal, en la seva edició de granada, publicava que la Universidad de Garanada esdevenia l’únic centre d’estudis superior andalús en oferir als seus alumnes la possibilitat de matricular-se a l’assignatura de “Literatura i llengua catalana”. De fet, aquesta opció no hauria d’haver estat notícia, ja que la matèria figura al seu pla d’estudis des dels anys seixanta.

Allò que sí que és noticiable és el canvi que, segons afirma la publicació, s’ha produït en els motius que empenyen els seus alumnes a prendre part d’aquestes classes. Als seus inicis, els gruix dels estudiants que volien aprendre català provenien de famílies que havien viscut una temporada a Catalunya i tornaven a Andalusia, i la finalitat d’aquest aprenentatge era mantenir les relaciones iniciades durant la seva estada o bé continuar unes lliçons que ja havien començat per tal d’acabar dominant una llengua que ja coneixien en part.

Per què estudiar català?
Actualment, com afirma la professora del curs, el català es presenta com una eina que obre fronteres laborals. Molts dels qui aprenen català des de Granada, manifesten que ho fan perquè qualsevol feina a Catalunya es porta a terme millor tenint aquest coneixement. Quan arribin aquí, llavors, i busquin un lloc de treball, gaudiran del coneixement de l’idioma i podran desenvolupar amb garanties la seva tasca.

La Universidad de Granada permet als seus alumnes examinar-se per obtenir els certificats homologats del català. Tanmateix, aquest no és l’únic centre a Espanya on es pot estudiar la llengua catalana. Sis universitats, més altres dues que pertanyen a la xarxa universitària d’estudis catalans a l’exterior, imparteixen classes de català, generalment als estudis de filologia però també obertes a tot aquell que en vulgui aprendre.

El català sobre el mapa espanyol
La seva dispersió en el mapa, però, no acaba de recolzar la idea que tothom qui estudiï català ho faci amb la finalitat d’obtenir un lloc de treball a Catalunya. Saragossa, Vitòria, Oviedo, Salamanca i Múrcia són aquestes altres cinc universitats (els dos centres que formen part de la xarxa són a Madrid). Si ampliem el mapa cap a Europa i, també, cap a la resta del món, els punts d’estudi de la llengua catalana continuen multiplicant-se.

Si la oferta es manté, de fet, deu ser perquè té cert èxit. Això fa palès que, com tot a la vida, la qüestió del rebuig del català per part de la resta de l’Estat (del català i també dels catalans) és molt relativa. Davant tots els casos que coneixem, i que també hi són presents, una mostra d’interès cap a aquesta cultura.

Renovar o recuperar la cultura catalana

Editorials catalanes reediten els clàssics literaris i afegeixen noves traduccions als seus catàlegs, deixant de banda les noves obres

El mes de novembre, previ a la campanya nadalenca, acostuma a ser una de les èpoques en què les editorials augmenten el seu ritme d’activitat per tal de conformar un fons complet i atractiu per al lector. Noves obres d’escriptors consolidats i creacions sorgides de concursos literaris, bé convocats per les pròpies editorials o només publicats per elles, (l’estiu és un període de gran concentració d’aquests premis que se solen resoldre durant els mesos de tardor i surten a la llum prop del Nadal) solien omplir aquests espais.

Enguany, algunes editorials catalanes han optat per recuperar obres clàssiques d’autors desapareguts. Noves col·leccions de velles obres, reedicions en nous formats i traducció de textos d’altres llengües que, fins ara, només podien trobar-se en castellà, omplen els catàlegs de més de quatre editorials catalanes.

Tres formes de publicar
Algunes han optat per tornar a posar-los al mercat de forma convencional. D’altres se centren en el treball del propi llibre: adaptació al llenguatge dels nostres dies, informació didàctica, disseny atractiu de la coberta. Alpha, Edicions 62 o Altaya compten ja amb la seva nova col·lecció de clàssics. Per últim, alguna altra ha optat per impulsar una campanya basada en la filosofia de les xarxes socials. És el cas de l’Editorial Barcino, potser la que més destaca per la seva innovadora (però efectiva?) estratègia.

Barcino ha creat un club d’Amics dels clàssics, que permet als seus membres obtenir descomptes en la compra d’aquest tipus de llibres, rebre informació de les novetats editorials, accedir a continguts especials i interactuar amb altres membres de la comunitat. Fins i tot, promet l’enviament d’una samarreta serigrafiada d’Ausiàs March o Curial e Güelfa, a mode d’una mena de marxandatge literari.

El negoci no va malament
Aquesta nova tendència ha estat interpretada, sovint, com una tornada de les editorials catalanes a les seves arrels, amb la intenció de reivindicar el seu passat cultural i forjar un matalàs referencial on poder llitar les noves publicacions d’altres autors. Però el propòsit principal d’un editor és vendre, i no dur a terme un labor cultural que no li reporti cap benefici.

Els clàssics, efectivament i de moment, semblen estar venent-se com xurros i, ara que ve l’hivern, el negoci no pareix gens descabellat. Tanmateix, potser l’atenció dirigida a aquest sector estigui deixant de banda la producció de llibres de nous escriptors que busquen el seu lloc en el món de les lletres.

No és temps d’escriptors novells
En temps de bonança, no era del tot difícil que alguna editorial local publiqués obres de mitjana qualitat d’autors adscrits a la seva zona d’influència. De fet, una de les crítiques més freqüents que rebien els editors era la seva incapacitat per distingir la bona literatura i la publicació sense gaires filtres dels textos que queien a les seves mans.

Ara que sembla que la idea no es tan rendible, publiquen llibres segurs. Com la mateixa Barcino proposa al seu web, “Els clàssics no es posen mai de moda, per això no queden mai antiquats”. Correm, però, el perill d’estar deixant escapar bona literatura, i d’acabar generant un buit, de tancar massa portes a autors que, d’aquí un temps, també podrien estar presents en una d’aquestes reedicions de clàssics.

Potser una bona manera de consolidar la cultura catalana, seria permetre que continuï creixent.

Geografia de la lletra

Un pla del món recull, emprant una aplicació de Google Maps, gran part de les referències literàries d’alguns autors catalans a territoris de tot el planeta

El projecte relaciona passatges de l’obra publicada d’aquests escriptors amb les terres i els paisatges presents a les seves línies. Espais escrits és la plataforma impulsora d’aquesta proposta que pretén il•lustrar, mitjançant una eina de Google Maps, els recorreguts literaris de la història de la llengua catalana. Es tracta d’una associació que, recolzada per la Institució de les Lletres Catalanes, gestiona i dinamitza el llegat cultural català i tracta d’adscriure els seus estendards amb els seus municipis natals i llocs d’estada.

El mapa literari català 2.0 ofereix, a primer cop d’ull, una panoràmica dels camins literaris de poetes i novel•listes. No és estrany trobar, en l’obra publicada de Santiago Rusiñol, Joan Brossa o Jacint Verdaguer, descripcions acurades que mostren vistes de pobles, senders, construccions o espais naturals emplaçats a punts geogràfics concrets. De la mateixa manera que aquests artistes retrataven l’entorn als seus quaderns, Espais escrits els materialitza sobre el pla.

Material audiovisual sobre el mapa
Textos, fotografies o enregistraments dels mateixos escriptors s’adscriuen, així, a punts geogràfics concrets que prenen el protagonisme de tot aquest material audiovisual. Només cal punxar sobre una de les marques destacades, o sobre la imatge de l’escriptor, per tal que una finestra ofereixi al visitant els elements disponibles per aquell territori.

El web permet establir cerques geogràfiques o bé literàries, és a dir, l’usuari pot buscar tota la informació existent sobre una zona o bé les zones on trobar informació d’un autor. Cadascuna d’aquestes dos modalitats esta subjecta a tres criteris: espais, institucions i rutes. La primera opció, la més rica i engrescadora, restringeix els resultats a la obtenció de productes literaris online (parlàvem de textos, imatges i enregistraments) per a cada autor i punt de referència. La segona, indica sobre el mapa tot un seguit de fundacions, biblioteques i altres institucions que recullen i difonen l’obra literària dels autors catalans subscrits a Espais escrits. La darrera opció ressenya sobre el mapa itineraris literaris, sovint amb coordenades per a l’ús del sistema gps, realitzats pels escriptors o bé presents a les seves obres.

En cas que l’usuari estigui interessat en atendre a un escriptor concret, només caldrà punxar sobre la seva imatge per tal que, sobre el pla, apareguin tots els punts amb què se’l relaciona en un sentit o altre.

Els punts sobre El Camp
Catalunya, pel fet de ser el territori d’origen de la iniciativa i també dels escriptors que aquesta inclou, resulta el territori més ric en punts de referència literària. Especialment, la major part del conjunt de fragments, institucions i rutes es concentren sobre l’àrea de Girona.

El Camp de Tarragona, en canvi, no és una de les zones de més activitat, però inclou la presència d’autors concrets com, per exemple, Artur Bladé. A la capital, en la mateixa línia, només podem situar una ruta i un centre d’estudis.

Girona, en canvi, algutina el major nombre de punt literaris informatius. Tenint en compte que no hi ha un grup destacat d'escriptors procedents d'aquestes terres podem dir, doncs, que la posició capdavantera del ranking és fruit d'una feina ben feta per part dels seus organismes culturals. Tarragona, cuera en la nostra classificació particular, no pot fer menys que agrair la seva posició, també, als difusors de la seva cultura i a la seva bona gestió.

La verticalitat de Plath

Es presenta A Sylvia Plath, la dramatització d'una selecció de poemes de l'autora recollits al volum Sóc Vertical

“Abans que res, ja ets un dels nostres?” Al teatre El Magatzem no eren molts i potser no tots eren dels seus però, pocs minuts després de les vuit del vespre, Mireia Chalamanch encetava, amb aquest primer vers de L'Aspirant, l'espectacle poètic A Sylvia Plath. Era la nit de l'estrena, a Tarragona, d'un dels actes més rellevants de la programació de la Tardor Literària. A primera fila, Montserrat Abelló: Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i traductora de l'antologia Sóc Vertical, de Plath (1932-1963), que recull l'obra de la poeta durant els seus darrers tres anys de vida.

A Sylvia Plath plantejava un recorregut per l'experiència d'aquesta poeta nord-americana, erigida primer en icona del moviment feminista i, més tard, amb el seu suïcidi, en un paràgraf més de la llegenda dels poetes maleïts. Seixanta minuts i qinze poemes per resumir els últims temps de la seva creació que coincideixen, precisament, amb la plenitud literària de l'autora.

Un escenari gairebé buit
Un focus, un vestit i una pantalla constituïen la totalitat de l'escenografia. Era l'austeritat al servei de la poesia. Sobre aquesta, la projecció contínua d'un paper en blanc surant a l'aigua, entre les roques, rere unes branques... retingut en mil localitzacions per tal d'il·lustrar els versos que sonaven als poemes. En situar-se davant d'ella, Chalamanch combregava també amb cada escenari i s'endinsava al mar o reposava a l'ombra d'un arbre. Al transcurs del recital, l'actriu s'anava desfent de peces del seu vestuari que passaven a representar altres elements poètics: una de les mànigues donava forma a un nadó, la faldilla era un niu.

També la foscor i el silenci formaven part de la dramatització. De fet, l'espectacle arrencava amb una núvia silenciosa en la penombra que, tot just en ser il·luminada, repassava les seves qualitats per acabar interpel·lant l'espectador amb un “T'hi voldries casar?”. Entre acte i acte, més foscor. Als moments de major tensió narrativa, l'actriu sostenia la mirada fixa sobre el públic que, de tan intensa, incomodava. I més silenci, però també el so ambient, bases electròniques cortesia d'Xguix, que acompanyaven, gairebé en tot moment, la projecció imatges.

Realment, tot plegat generava una atmosfera, angoixant a estones, que transmetia al públic la càrrega emocional que caracteritza els versos de Plath.

Poesia viva
Plath traduïda per Abelló a Sóc Vertical, una selecció de poemes escollits per la també poeta Laia Noguera i, a l'escenari, Mireia Chalamanch en un monòleg quasi ininterromput. Ni l'espectacle era lleuger ni la poesia senzilla. Necessàriament havia de dirigir-se a un públic coneixedor d'aquesta obra i acostumat al format dels recitals i, també inevitablement, havia d'acabar excloent una part dels assistents que, ja de bon començament, no omplien la sala.

En qualsevol cas, la intenció havia estat resolta de la millor manera: acostar la complexitat literària de Sylvia Plath al públic, donar-la a conèixer, dramatitzar-la, il·lustrar-la, extreure-la dels llibres i deixar-la anar al carrer per provar la seva capacitat de supervivència. I, per a molts, la poesia estava viva.

ʻDesencadenades neix de sense por, de llibertat, de deixar-se anarʼ

Paraules desencadenades és el nom de l’espai de Constantí Ràdio dedicat a la lectura de literatura inèdita escrita pels mateixos oients de l’emissora. Judit Pitarg, creadora del programa, ens parla sobre aquesta iniciativa que tot just acaba d’arrancar.

“Em dic Judic Pitarg Butillé i tinc 41 anys. Sóc diplomada en Turisme i llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses. Sóc, també, un projecte d’escriptora. Podria descriure’m com una persona hipersensible. Si he de triar un autor del Camp de Tarragona, em quedo amb la Luchy Núñez. "Para el que no tiene nada, algo es mucho", de Sándor Marai, és una de les cites literàries que m’agrada especialment. La literatura, per a mi, consisteix a despullar-se”.

Què és Paraules desencadenades?
Un programa de Constantí Ràdio destinat a combinar música i qualsevol registre escrit, deixant córrer la imaginació i els sentiments.

D'on neix el títol del programa?
Desencadenades neix de “sense por”, de llibertat, de deixar-se anar.

Per què un espai sobre literatura a la ràdio?
Perquè la literatura i la música van de la mà, i la música inspira molts textos, a l´igual que moltes cançons tenen lletra que és poesia.

A més, el programa també té un rerefons musical peculiar...
El rerefons és la força, no és el mateix llegir en silenci que amb música, i això ho saben bé els directors de cinema: imaginem una película sense música i que vulgui arribar al cor...segurament les emocions canvien. De fet, a la vida reial hi hauria d´haver música de fons. ..potser llavors tot seria més autèntic.

El format és innovador
Per què textos dels oients i no literatura publicada, com és habitual? Els oients poden enviar també textos que no siguin inèdits, però és dóna preferència als inèdits. La raó és treure el que es porta a dins, i la música, com ja he dit, ajuda a inspirar-se.

A quin tipus d'oient es destina Paraules desencadenades?
En principi a persones majors d´edat, i el públic objectiu seria entre la franja dels 18 fins a l´edat que cadascú senti. El més important és que hi hagi alguna cosa per explicar, una anècdota, una història, una frase que et va impactar, un escrit lliure d´idees, com un brainstorming...

Quina és la resposta que està obtenint el programa per part de l'entorn?
Es complicat que avui dia amb totes les opcions d´oci que existeixen l´entorn pugui tenir massa interès en escriure. De totes maneres, de moment no estem descontents, sabem que és una tasca complicada, però també que hi ha moltes persones que necessitarien escriure per alliberar-se.

Quin és el grau de qualitat dels textos que arriben al correu de Paraules desencadenades?
El grau de qualitat, sense ser una experta, em sembla força acceptable en general.

Algun tema que aparegui als escrits amb més freqüència? Algun gènere preferit?
El tema de la mort, de l´amor, de la vida...els grans temes universals. Un gènere preferit seria un tema amb un punt de sarcasme, humor i un xic picant. Cuinar bé els ingredients. Atenció cuiners!

Com es fa la tria de relats que seran llegits?
Intentem que hi hagi certa variació, combinant un relat trist amb un més alegre després, per exemple. Alternar per no cansar als oients amb un programa com si fos monotemàtic.

-

Podeu escoltar el podcast de Paraules desencadenades aquí